Espanya ja considera els videojocs patrimoni cultural nacional per llei. La Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat una reforma que inclou aquestes creacions digitals i obliga la Biblioteca Nacional a conservar almenys una còpia digital de cada videojoc, i una altra física si n’hi hagués. Parlem amb la professora Marta Fernández Ruiz, coordinadora dels graus en Disseny i Desenvolupament de Videojocs del CITM, perquè ens ajudi a valorar l’impacte d’aquesta notícia per al sector.
“Els videojocs, a través de la seva capa audiovisual, de les mecàniques i de les experiències que emergeixen de la participació del jugador, ofereixen informació de gran valor sobre la nostra història i herència cultural, alhora que conformen una important font d’identitat i creativitat”, afirma Marta Fernández.
Marta, que a més de coordinadora dels graus en videojocs del CITM és doctora en Disseny de la Interacció i Game Studies per la Universitat Carlos III de Madrid, afegeix que és “lògic i essencial” que el videojoc formi part del patrimoni cultural nacional. “És un pas necessari perquè la ciutadania en general, i desenvolupadors/es, dissenyadors/es i artistes en particular puguin recordar allò que altres creadors van fer en el passat”, conclou.
El dipòsit legal és una obligació imposada per llei perquè els autors i editors dipositin als ens públics de conservació corresponents exemplars de les seves creacions. El seu objectiu és recopilar i preservar el patrimoni cultural i intel·lectual del país i posar-lo a la disposició dels ciutadans. Fins ara eren objecte de dipòsit legal totes les obres bibliogràfiques, sonores, visuals, audiovisuals i digitals produïdes o editades a Espanya. A partir d’ara també ho seran per llei els videojocs com a creacions audiovisuals i digitals d’un valor cada cop més creixent a la nostra societat.