Aquest programa de doctorat s'orienta a la recerca en l'àmbit del disseny, entès globalment des de la seva dimensió sistèmica, complexa i global. Configuren i impulsen conjuntament el programa el Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD), el Departament de Representació Arquitectònica (RA) i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), tots ells de la UPC.
La recerca se centra en aquells aspectes emergents i interdisciplinaris del disseny, obrint nous espais de coneixement inèdits i amb un potencial de creixement exponencial. El disseny, vinculat a empreses i organitzacions tant a escala global com local, és un actiu estratègic amb el qual Catalunya compta. La investigació, la innovació i la reflexió sobre el futur, en l'àmbit del disseny, suposa una contribució evident en la millora tant del sistema social i econòmic com del benestar de les persones. El disseny també constitueix actualment una activitat estratègica per a la competitivitat de les empreses, reconegut tant per les entitats públiques responsables de les polítiques d'indústria (CIDEM de la Generalitat de Catalunya; el DDI per l'anterior Ministeri d'Indústria), com per entitats privades (Cambres de Comerç).
Aquest programa se centra en el DISSENY, en tant que àrea de coneixement amb entitat i característiques pròpies, constituint l'àmbit central de la recerca. La transversalitat és causada per la creixent necessitat de participació de diferents disciplines, cada vegada en més casos, i això implica considerar el sistema on cada cas se situa, assumint tota la seva complexitat. Així, una aproximació al disseny transversal i sistèmica, ha de contemplar aspectes de registres diversos, però sempre presents com els humanístics (relatius a les persones); els ambientals (relatius a l'entorn); i els tecnològics (relatius als mitjans).
La recerca en disseny dins del programa ha de saber relacionar sempre elements propis d'aquests diferents àmbits, considerant en quin grau i qualitat participen en cada cas. D'altra banda, la diversitat de les entitats de la UPC que impulsen aquest programa, i la seva complementarietat, proporcionen un gran potencial de recerca en nous àmbits i temàtiques, on el disseny pot establir relacions inèdites, impulsant la innovació i creació de coneixement en sectors emergents en els quals el disseny ocupa un paper rellevant, en tant que element catalitzador de la realitat futura.
El programa tracta el disseny en tant que àrea de coneixement amb entitat pròpia, amb les seves pròpies propietats i espai d'actuació. Pel que fa a la recerca, atès que tracta sovint temes inèdits i emergents, una de les seves característiques és la dificultat de classificació. Els següents àmbits no s'han d'entendre com a elements restrictius sinó com a espais a desenvolupar, potenciant tant la interrelació entre ells com l'aparició de nous espais de recerca inèdits.
Els estudis i la pràctica del disseny digital aporta noves aproximacions crítiques, estètiques, de formats, de futurs possibles i de pensament envers la transformació tecnològica social i cultural de l'era digital. Les metodologies de disseny aplicades en la HCI per a noves interfícies, disseny d'experiències immersives, de videojocs, de dades i d'art digital, ofereixen aproximacions innovadores pel disseny experiencial. Amb enfocaments centrats en els factors humans com More-than-human, postdigital, etnografia digital, feministes o d'inclusivitat, es proposen recerques innovadores que prototipen o estudien de manera crítica l'experiència i els nous ecosistemes socials i comunicatius digitals.
Aproximació sistèmica al disseny en relació a temàtiques transversals on es plategin situacions inèdites, emergents i/o innovadores. El disseny com a eina d'interconnexió i traspàs d'influències com, per exemple:
Recerca al voltant del procés de disseny arquitectònic, en tota la seva amplitud d'escales i temàtiques. De l'objecte al territori, incloent-hi la seva relació tant amb la definició de conceptes i aspectes culturals com en les eines i tecnologies emprades.
Aprofundiment en la capacitat del disseny en tant que eina de previsualització, anticipació i preconfiguració de la realitat i el futur. Disseny entès com a instrument que ha permès construir el present i que, alhora, ens ha de permetre especular amb rigor sobre les conseqüències i evolució de les decisions i opcions adoptades en relació a temes amb impacte futur.
