El fotoperiodista Bernat Armangué, alumni del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) i guanyador del premi Pulitzer 2023 de fotografia, compateix amb nosaltres el seu pas pel Centre, els seus projectes més destacats i alguns consells per als nostres estudiants, amb la mirada serena d’una persona que ha viscut de ben a prop els conflictes més candents del planeta. Bernat va ser l’encarregat d’inaugurar el curs acadèmic 2023-2024 a la UPC en un acte celebrat el passat 6 d’octubre.
- Com recordes el teu pas pel CITM quan estudiaves el grau en Fotografia?
Recordo que jo vaig escollir venir a Terrassa perquè en aquell moment era el projecte més punter que hi havia a tota la península. I si tu volies estudiar fotografia de la forma més seriosa possible, era l’única opció que realment prometia. I de fet la prova és que han sortit grans professionals d’aquelles generacions. Va ser una aposta meravellosa.
- Tens alguna anècdota o experiència que ens voldries compartir de la teva etapa com a estudiant del CITM?
Més que anècdotes, una de les coses que recordo molt bé és la interacció que hi havia amb els professionals. És a dir, tu estudies coses i de vegades no saps ni perquè les estudies. Als estudis en fotografia hi va haver un esforç molt gran per part de l’escola a l’hora de portar professionals de la fotografia ben reconeguts. Aquests moments d’interacció amb ells et posaven realment en context i ens servien de guia cap al futur. És el que més apreciava, aquesta realitat aplicada i aquest vincle fora dels marcs més teòrics. És el que feia l’experiència formativa molt més real.
- Explica’ns breument com ha estat el teu recorregut professional des que vas sortir del CITM.
Tot va començar al CITM, fou a través dels contractes de pràctiques del Centre quan vaig tenir l’oportunitat de fer-les al Liceu de Barcelona. Després, per proximitat, hi havia el Diari de Terrassa, on vaig començar professionalment mentre ho compaginava amb els estudis. D’allà vaig passar a la premsa nacional amb El Periódico de Catalunya. Totes aquestes experiències em van ajudar a tenir una oportunitat com a col·laborador a l’agència Associated Press, a Barcelona. Després vaig acabar els estudis i me’n vaig anar a fer un reportatge a Camerun amb Metges Sense Fronteres. Ja just en tornar vaig començar a treballar en plantilla a Associated Press a Barcelona i després d’un parell d’anys ja em van oferir un lloc a Madrid, on vaig anar a viure. Després ja van venir altres llocs, gairebé sis anys a Jerusalem, cinc anys a l’Índia, i ja després, per motius personals, vaig tornar a Espanya, i ara estic vivint de nou Madrid. Ara treballo una mica a tota la península, però també viatjant fins a altres punts del món.
- I clar, arriba ni més ni menys que el Premi Pulitzer 2023 en Fotografia. Què ha suposat per tu rebre aquest reconeixement?
Bé, sempre són sentiments molt contradictoris: quan a tu et premien pel teu treball és quelcom molt positiu perquè és una manera de dir-te que estàs fent bé la teva feina i això sempre és agradable. El que passa és que la gran majoria de les vegades ens premien per històries d’autèntics drames humans. Llavors, vulguis o no, a tu t’agradaria no haver de fer aquestes fotografies perquè t’agradaria que aquestes realitats no existissin. Per tant, és aquest estira-i-arronsa entre l’alegria i la tristesa. Però bé, content, òbviament, a escala personal i sobretot, content perquè tu vas allà amb la missió d’explicar unes realitats molt complexes i molt complicades. I quan veus que és una manera de fer arribar un missatge clar és que ho estàs fent bé i, per tant, et dona energies per continuar fent-ho.
- Tens algun projecte a l’horitzó o algun viatge en els pròxims mesos?
Hi ha una part de la nostra feina que tens controlada, certs esdeveniments informatius que es repeteixen i pots apuntar en el calendari, però sempre hi ha un component imprevisible, aquelles notícies d’última hora que poden passar a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc. Quan això passa, prepares la maleta i marxes cap a on està el nou centre informatiu. Suposo que en un moment o altre tornaré a Ucraïna o a cobrir el conflicte entre israelians i palestins.
- I amb tota aquesta experiència de vida i professional, quin consell donaries als futurs estudiants a l’hora de preparar-se per un futur tan canviant com el que els espera?
Serien dos consells. El primer és que tinguin clar que el que s’aprèn no són tant uns continguts, com l’habilitat d’aprendre de forma continuada al llarg d’una vida professional. El món canvia molt acceleradament, per tant, els coneixements que s’adquireixen ara, d’aquí a uns anys seran, segurament, residuals. És important revisar la teva trajectòria i els teus objectius periòdicament i adaptar-los tenint en compte les noves variables. L’altre consell és entendre la repercussió de la nostra feina, ja que deixa una empremta dins de la societat. Per tant, independentment de formar-nos tècnicament, hem de treballar en el vessant més humanístic, conèixer món, altres realitats, sortir dels espais de confort i trencar les nostres fronteres.
—
Gràcies, Bernat, per donar visibilitat a tantes realitats i enhorabona de nou pel Premi Pulitzer. Des del CITM seguirem les teves passes per veure on et porta el teu futur projecte.